Us presento l'anàlisi DAFO del meu centre de pràctiques. El tema és la situació actual de l'associació.
FACTORS EXTERNS
1- AMENACES:
* Falta d’interès i col·laboració per part d’algunes famílies (casos puntuals): no acaben de valorar la tasca dels professionals i són aquests els que solen absentar-se.
* L’assistència d’alguns alumnes depenen de les beques concedides. Si no comptessin amb aquesta ajuda no assistirien al centre.
2- OPORTUNITATS:
* Perspectiva de començar a fer sessions a alumnes a la seu de Girona.
* L’associació es troba al mateix poble d’on són la majoria de famílies.
* La majoria de famílies estan molt interessades en el tractament i l’evolució dels seus fills.
* Bona comunicació viària per arribar-hi.
* Poc absentisme.
* Poca competència en la zona.
* Interès creixent dels professionals de l’educació per les activitats que realitza l’associació (cursos, jornades, publicacions): es tradueix amb més participació.
FACTORS INTERNS
1- FORTALESES:
* Bon ambient de treball (respecte i bona entesa entre els professionals).
* Espai de trobada virtual entre els professionals.
* Bona organització i direcció de la associació.
* Activitats:
- publicació trimestral (es distribuïda a les escoles).
- Cursos de formació on-line per a professionals de l’educació reconeguts pel departament.
- Jornades anuals psico-pedagògiques.
- Premis d’assaig pedagògic.
* Flexibilitat horària per les sessions.
* Sessions individualitzades.
* Aules adequades i edifici amb contaminació acústica exterior nul·la.
* Compta amb bons recursos per a fer front als casos.
* Coordinació amb l’escola.
* Bona relació amb les famílies.
* Professionals qualificats amb experiència que ofereixen un treball de qualitat.
* Estabilitat de la plantilla.
2- DEBILITATS:
* Horari de tardes, quan els alumnes surten de l’escola. Això comporta que, de vegades, els més petits ja estan cansats durant la sessió.
* Caldria més trobades presencials entre tota la plantilla de professionals que conforma l’associació (manca de temps a nivell organitzatiu).
* A nivell econòmic, ja que els cursos i jornades s’han de pagar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Hola Mireia, després de llegir detingudament l'anàlisi DAFO del teu centre m'agradaria destacar que la falta d'interès i col·laboració per part d'algunes families considero que potser no és un factor extern o una amenaça incontrolable pel centre sinó que és una debilitat que des del centre s'ha de tenir en compte i s'ha d'intentar actuar per tal de donar-li resposta i afavorir una millor antesa amb aquestes famílies (potser es podria aprofitar la bona entesa amb la majoria de families per a promoure activtats conjuntes de col·laboració família-escola, alguna activitat dins l'escola de pares...). Què en penses??? Per la meva experiència sé que a vegades resulta complicat implicar a tots els pares i mares però com a professionalts hem de vetllar per intentar aconseguir-ho tot i que suposi un repte constant. Què en penses?
ResponderEliminarEstic d'acord amb tu. Crec que el centre ha de vetllar per potenciar la participació d'aquestes famílies en la dinàmica de l'educació dels seus fills/es. No obstant, continuo copsant, malgrat que pot ser que m'equivoqui, que es tracta d'un fenòmen extern al centre de pràctiques. Estem parlant de famílies que amb l'escola mantenen una relació semblant i, per tant, no considero que estiguem parlant d'un fet que sorgeix del propi centre sinó d'un aspecte de l'entorn al qual ha de saber fer front.
ResponderEliminarUn aspecte que m'ha cridat l'atenció de l'Anàlisi fet és el fet d'haver promogut un espai de torbada virtual per tal de donar resposta a una de les debilitats plantejades (la manca de temps per a coordinar-se entre els professionals de l'associació). Penso que avui en dia és imprescindible incloure les TIC en la nostra tasca com a professionals de l'educació i tot i que sovint una coordinació virtual no resulta tan àgil com una presencial és un recurs molt útil que permet als diferents professionals adaptar la feina a la seva disponibilitat horària.
ResponderEliminarHola Mireia,
ResponderEliminarQuan parles de la manca d’interès per part de algunes famílies sembla que et refereixes a poques d’elles ja que a oportunitats també analitzes que les famílies estan molt interessades en el tractament i l’evolució dels seus fills. Que totes, absolutament totes, s’impliquessin en el procés del seu fill i amb els professionals és pràcticament una utopia. Si això però, només us passa amb algunes famílies molt puntualment jo no ho consideraria una amenaça, penso que és un aspecte conjuntural més a tenir en compte i que es dóna, absolutament en tots els centres. A més, com ja comenteu, l’aptitud d’aquestes famílies és la mateixa o semblant en relació al centre i en relació a l’escola per tant el problema va més enllà del que serien les institucions de caire educatiu. Segurament són famílies amb problemàtiques socials importants i que sovint tenen moltes dificultats per afrontar l’educació dels fills ja que les seves mancances fan que sigui complicat ajudar els fills i mantenir relacions de qualitat amb l’entorn. I quan dic això no només em refereixo a les famílies amb problemes econòmics o culturals, també hi ha famílies amb possibilitats econòmiques, socials i culturals que no encaren l’educació dels fills adequadament, sovint per falta de temps pr dedicar-hi. Això ho dic perquè sovint s’associen les mancances dels nens a entorns desfavorits però la veritat és que nens mancats d’atenció i afecte n’hi ha a totes les capes de la societat.
També parles de les beques i com són d’importants ja que sense elles moltes famílies no vindrien al centre. I sovint el problema és encara més profund, quan les famílies porten els fills als centres per tal de rebre ajuda o per por a perdre alguna ajuda que ja rebem. Quan es detecten aquests casos s’ha d’intentar incidir i treballar-los.
El tema econòmic, tan en relació a beques com en relació a recursos és sempre i ara més que mai, una amenaça. És però un factor difícilment controlable, més aviat és un tema directament de gestió directiva, aquesta ha de treballar per aconseguir més mitjans o com a mínim no perdre els recursos que es tenen.
Respecte al comentari de la Marta, estic totalment d'acord amb tu. La creació d'un espai de trobada virtual per als professionals del centre responia a la necessitat de poder trobar un punt comú de trobada, a banda de les reunions presencials, que es pogués adaptar en el temps i en l'espai disponible per a cadascú. La creació d'aquest espai és, doncs, una estratègia innovadora i adaptativa a la societat i als seus requeriments d'avui dia. Com a professionals de l'educació, tenim l'obligació d'estar actualitzats en quan a avenços es refereix i, a més, hem de ser competents per a treure'n el màxim rendiment.
ResponderEliminarPel que fa al comentari de la Núria, confirmo que sí, que les famílies desinteressades són casos puntuals, ja que la majoria s'interessa per l'evolució dels seus fills/es. Desafortunadament, sembla que avui dia es troba -en major o menor mesura- en la majoria de centres, però crec que és una amenaça externa a la qual el centre ha de fer front mitjançant les seves estratègies, per aixó vaig decidir incloure aquest aspecte en la matriu.
ResponderEliminarRespecte al tema econòmic, vaig incloure'l al quadre per dos motius principals. El primer, per la difícil situació que vivim avui dia. El poder adquisitiu de la gent ha minvat i la dificultat econòmica per a permetre's "extres" (malgrat es tracti de formació) és evident. No obstant, el centre per la seva banda també pot mirar de reduir el preu (compensant per una altra banda). És en aquest últim sentit que crec que pot controlar o incidir en aquest aspecte.
Hola Mireia,
ResponderEliminarEn relació al tema econòmic penso que la crisi pot ser una bona oportunitat, malgrat les dificultats, per innovar, trobar noves sortides, rendibilitzar els esforços al màxim i intentar ser més eficaços amb menys recursos.
L'especialitat del psicopedagog ja és per si mateixa la d'un professional que tingui capacitat d'adaptar-se als diferents contextos on ha de treballar, ser flexible, reflexiu i sobretot saber coordinar-se amb la resta de professionals. Davant els moments de dificultats és clau la planificació i sobretot tenir objectius i fites assolibles. En cas contrari caurem en el parany de voler assolir objectius que materialment no estan al nostre abast i quan fracasem la única cosa que pot produir en el mateix professional i en el grup humà amb qui treballar és frustració.
Crec que l'espai de trobada virtual del que parles pot ser molt interessant per tal de coordinar i evitar perdues de temps, també és veritat però que aquests espais virtuals són perillosos si no s'aprofiten bé i es treu un bon rendiment. Penso que sobretot pot ser útil aprofitar aquests canals de comunicació per centralitzar la informació, que aquesta flueixi en tots els sentits dins el centre educatiu i entre tots els professionals. Penso que tots veiem que sovint, en molts centres es perd molt de temps en fer la feina dues vegades per aquest motiu, si es sistematitza la informació, si s'estableixen bons protocols de treball i a més això es pot canalitzar dins un espai virtual, els professionals tindran una molt bona oportunitat de fer un treball en equip i a un alt nivell de coordinació.
En resum... podriem dir que de la crisi no tot és negatiu, es poden cercar noves maneres de treballar i de treure tot el profit possible als recursos amb que comptem.
Estic completament d'acord Núria. La crisis, o qualsevol altre situació que suposi un obstacle, ha de ser entesa com a oportunitat per a revisar el que fem i com ho fem. Ens ofereix la possibilitat de canviar, d'aprendre a fer el que feiem però d'una altra manera: és a dir, canviar la metodologia però seguir amb els mateixos objectius. Com a professionals de l'educació, ens trobem amb una gran varietat de centres que compten amb una quantitat i qualitat de recursos ben divergent. Crec, doncs, que entre les nostres competències hi ha de ser present la d'adaptació al context: ser igualment professionals independentment dels recursos.
ResponderEliminarHola noies, si bé estic d'acord amb la idea que heu defensat en els últims comentaris: "La crisis, o qualsevol altre situació que suposi un obstacle, ha de ser entesa com a oportunitat per a revisar el que fem i com ho fem". Penso que malauradament el moment econòmic que estem vivint si que pot afectar a les families fins al punt que si no reben una beca no puguin donar els suports externs que els seus fills necessiten. En el centre en el qual treballo s'han donat molts casos de famílies molt implicades que no han pogut assumir el cost d'alguns tractaments externs (la majoria per raons econòmiques, evidentment) i que han optat per l'assessorament per part de la psicopedagoga del centre per tal de que els dones pautes per a poder treballar amb els seus fills i filles ( i al ser un centre públic les hores d'atenció psicopedagògica són mole reduïdes...). Penso que els centres externs han de ser capaços de reorganitzar-se per donar resposta al moment actual però també entenc que com a empreses això no els ha de resultar senzill... què creieu?
ResponderEliminarQuan parlava de aprofitar la crisi per cercar noves oportunitats, ser més creatius, afrontar-ho com a repte em referia als professionals de l’educació. Com molt bé dius moltes famílies, amb el mal moment econòmic pel qual estem passant, malgrat la bona predisposició a tirar endavant i sortir-se’n, es troben amb que molts dels recursos privats als que accedien, ja que podien fer front a les despeses que suposaven, ara amb les dificultats econòmiques han de prescindir i fer-se’n càrrec ells directament a casa amb els fills. Clar, el problemes és que aquests serveis externs privats, pel fet de ser-ho es regeixen per criteris econòmics de rendibilitat, si el negoci no és rendible no hi ha negoci. A més, malgrat la crisi, les empreses han de continuar fent front a la pressió fiscal a la que estan sotmesos i per tant és molt complicat que puguin donar avantatges als usuaris en quan a flexibilització de quotes, per exemple. Sí, la crisi és un problema que afecta cada cop més famílies i a la vegada és també un problema de caire educatiu ja que totes les problemàtiques familiars repercuteixen directament a l’escola. Pensem però que aquesta etapa passarà i vindran temps millors, o això espero...
ResponderEliminarHola Mireia,
ResponderEliminarm'agradaria comentar un aspecte de l'anàlisi DAFO de l'associació on curses el pràcticum.
Considero que destaca positivament la bona relació amb les famílies i l'interés que mostren envers el tractament i l’evolució dels seus fills. Penso que és un fet destacable i necessari per al desenvolupament d'aquests alumnes, ja que com tots sabem, sense la col·laboració de les famílies la nostra tasca educativa queda molt limitada. I aquí em ve a la ment la teoria ecològica del psicòleg rus Bronfenbrenner.
Aquest autor considera el desenvolupament com una funció conjunta de la persona i el medi ambient, on les forces externes constitueixen el que l'autor anomena contextos o sistemes ecològics. Per poder analitzar els graus d'influència que tenen en el desenvolupament de les persones, en proposa quatre nivells:
- Microsistema (família, companys, lloc de
treball, escola, ludoteca...).
- Mesosistema (interrelacions entre el conjunt de microsistemes).
- Exosistema (institucions educatives, polítiques, culturals, econòmiques...)
- Macrosistema (cultura i societat).
Per tant, com he comentat en línies anteriors, la influència de la família i els centres d'educació no formal als que puguin assistir (microsistema) és vital pel desenvolupament dels alumnes que atén l'associació, però també ho és la interrelació entre elles (mesosistema). Per la qual cosa seria interessant que s'incidís en el treball amb aquest petit grup reduït de famílies que mostren manca d’interès i col·laboració i que no acaben de valorar la tasca dels professionals. Una conseqüència de la dificultat en aquest mesosistema (interrelació família-associació) és la que comentes sobre l'absentisme d'aquests alumnes al centre.
No obstant, hem de ser conscients de la resistència que en moltes ocasions mostrem alguns nuclis familiars per obrir-se a la societat i a participar en l'educació dels seus fills. Per tant, caldrà molta implicació i moltes hores de dedicació, tot i que amb uns límits, perquè si aquesta dedicació no és recíproca els nostres esforços seran sempre "paper mullat".
Myriam.
Hola de nou,
ResponderEliminarenvio aquest missatge perquè se m'ha oblidat anotar la bibliografia en l'anterior comentari i ho faig ara. Perdoneu el despiste!
Material de l'assignatura "Desenvolupament i aprenentatge durant l’edat escolar":
- Mòdul 1. L'estudi del desenvolupament: panorama actual.
- Mòdul 2. Desenvolupament en l'etapa de l'educació infantil (2-5 anys).
Fins aviat!
Myriam.
Hola a totes,
ResponderEliminarreferint-me al comentari de la Marta en què destaca l’espai virtual de trobada entre els professionals, jo trobo també que és una idea molt encertada. Imagino que et refereixes a la creació d'un blog d'ús intern entre els companys o la comunicació via mail, no?
D'aquesta manera potencieu la comunicació i col•laboració entre els professionals del centre, i fomenteu un sentiment de participació i compromís grupal en el projecte comú que esteu implementant.
Trobo que heu buscat una estratègia alternativ per suplir una mancança que en molts centres és una realitat difícil de combatre.