domingo, 12 de diciembre de 2010

REFLEXIÓ FINAL


En aquesta última entrada m’agradaria dur a terme una breu reflexió del que han suposat aquestes primeres pràctiques.

Per començar, haig de destacar que el pla de treball inicial va resultar ser massa ambiciós pel temps que disposàvem en aquest pràcticum I. M’havia proposat dur a terme per una banda, el seguiment dels casos i, per l’altra, l’estudi i l’anàlisi del procés d’intervenció i del treball dels professionals. Al final, només m’he pogut centrar en l’estudi i el seguiment dels casos, ja que m’ha requerit molta més dedicació de la que em pensava en un inici. L’apartat de l’estudi i l’anàlisi del procés d’intervenció de la tasca dels professionals m’agradaria treballar-ho en les segones pràctiques, ja que m’interessaria molt aprofundir-ho.

Una altra qüestió que m’agradaria comentar és la durada d’aquesta experiència, ha resultat realment molt curta! M’hagués agradat, entre altres coses, haver pogut dedicar més temps a aquest bloc, a la transferència de la tasca que he estat duent a terme i dels nous coneixements que he adquirit. Precisament per aquest motiu, perquè he estat molt a gust en el centre de pràctiques, m’agradaria poder realitzar-hi el pràcticum II.

Aquestes pràctiques han complert de manera absoluta les expectatives que hi tenia dipositades en començar. Com ja vaig comentar en una altra entrada, aquesta experiència m’ha servit per a confirmar i reafirmar l’interès que hem desperta aquest àmbit educatiu. Així, en plena redacció de la memòria del que han suposat aquests últims mesos a nivell de practicant, no puc evitar pensar ja en les següents pràctiques ni en el que serà el seu tema central.

Fins aviat!

jueves, 25 de noviembre de 2010

Per llegir...

He trobat uns títols que em poden ser interessants per als casos que em centren més l'atenció. Fan referència al síndrome d'asperger, a l'autisme, a la psicoanàlisis y a les dificultats d'aprenentatge. Espero que trobeu alguns que us sigui interessant!

Tustin, Frances. Autismo y psicosis infantiles. Barcelona: Paidos, 1987


Martín, Pilar. El síndrome de asperger: ¿Excentricidad o discapacidad social? Madrid: Allianza ensayo, 2004.


Baron – Cohen, Simon. Autismo y síndrome de asperger. Madrid: Allianza, 2010.


Mijolla, Alain; Mijolla, Sophie. Fundamentos del psicoanàlisis. Madird, Síntesis, 2003.


Brueckner, L.J.; Bond, Guy. Diagnóstico y tratamiento de las dificultades en el aprendizaje. Madrid: Rialp, 1992.


Escoriza, J. Conocimiento psicológico y conceptualización de las dificultades de aprendizaje. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1998.


Nicasio, J. Manual de dificultades de aprendizaje: lenguaje, lecto - escritura y matemáticas. Madrid: Narcea, 1998.

Breu valoració de les pràctiques!

A punt d’entrar en aquest últim mes de pràctiques, tinc la necessitat d’expressar el cúmul de sentiments que està significant per a mi aquesta experiència. Per una banda, estic sorpresa per la tasca que duen a terme els professionals del meu centre. Si ja d’entrada m’entusiasmava aquesta feina, desprès de veure-ho i viure-ho encara més! Al començament em neguitejava pensar que potser, en realitzar aquestes pràctiques, descobria que en el fons havia alguna cosa que no m’acabava de motivar per a dedicar-m’hi. Però, totes les sessions que he realitzat fins ara m’han fet augmentar les ganes d’aprendre més, de formar-me més, per poder anar sempre més enllà del que sé ara. Per altra banda, considero que les hores que ja he realitzat m’han ajudat a crear una idea molt general (hi ha molts més àmbits) del que significa la tasca psicopedagògica. Amb tot, doncs, la valoració fins ara es absolutament positiva.

lunes, 22 de noviembre de 2010

La pissarra dinàmica


M'agradaria poder compartir amb vosaltres un recurs que s'utilitza sovint al meu centre de pràctiques per a potenciar la lectoescriptura: la pissarra dinàmica.


La pissarra dinàmica de lectura és un innovador programa per a ordenador per a l’aprenentatge i l’automatització de la lectura. Permet treballar amb textos a la pantalla de l’ordinador, “animar-los” i ressaltar les seves lletres amb colors. És una eina motivant y eficaç per a la rehabilitació de la lectura.

Els seus avantatges són:
- capacitat d’individualització. És apte per a totes les edats i capacitats, adaptable a cada ritme i cas particular.
- bona presentació. La forma de presentació és ideal per a treballar amb alumnes amb problemes per a centrar l’atenció a l’hora de realitzar una lectura quan aquest s’està iniciant en el seu domini o bé presenta algun tipus de trastorn que en dificulta l’automatització.
- Flexibilitat. El programa inclou llistats de paraules i textos per a treballar en quatre idiomes diferents. No obstant, permet importar qualsevol text per a treballar-lo de forma dinàmica. D’aquesta manera l’educador pot adequar el material de cada alumne.


La pàgina web és : http://www.pizarradinamica.com/


Vídeo demostratiu del treball que es realitza: http://www.youtube.com/watch?v=Zoz-5rVI2PU


domingo, 21 de noviembre de 2010

ANÀLISI DAFO DEL CENTRE DE PRÀCTIQUES

Us presento l'anàlisi DAFO del meu centre de pràctiques. El tema és la situació actual de l'associació.


FACTORS EXTERNS

1- AMENACES:

* Falta d’interès i col·laboració per part d’algunes famílies (casos puntuals): no acaben de valorar la tasca dels professionals i són aquests els que solen absentar-se.

* L’assistència d’alguns alumnes depenen de les beques concedides. Si no comptessin amb aquesta ajuda no assistirien al centre.

2- OPORTUNITATS:

* Perspectiva de començar a fer sessions a alumnes a la seu de Girona.

* L’associació es troba al mateix poble d’on són la majoria de famílies.

* La majoria de famílies estan molt interessades en el tractament i l’evolució dels seus fills.

* Bona comunicació viària per arribar-hi.

* Poc absentisme.

* Poca competència en la zona.

* Interès creixent dels professionals de l’educació per les activitats que realitza l’associació (cursos, jornades, publicacions): es tradueix amb més participació.


FACTORS INTERNS

1- FORTALESES:

* Bon ambient de treball (respecte i bona entesa entre els professionals).

* Espai de trobada virtual entre els professionals.

* Bona organització i direcció de la associació.

* Activitats:
- publicació trimestral (es distribuïda a les escoles).
- Cursos de formació on-line per a professionals de l’educació reconeguts pel departament.
- Jornades anuals psico-pedagògiques.
- Premis d’assaig pedagògic.

* Flexibilitat horària per les sessions.

* Sessions individualitzades.
* Aules adequades i edifici amb contaminació acústica exterior nul·la.

* Compta amb bons recursos per a fer front als casos.

* Coordinació amb l’escola.

* Bona relació amb les famílies.

* Professionals qualificats amb experiència que ofereixen un treball de qualitat.

* Estabilitat de la plantilla.

2- DEBILITATS:

* Horari de tardes, quan els alumnes surten de l’escola. Això comporta que, de vegades, els més petits ja estan cansats durant la sessió.

* Caldria més trobades presencials entre tota la plantilla de professionals que conforma l’associació (manca de temps a nivell organitzatiu).

* A nivell econòmic, ja que els cursos i jornades s’han de pagar.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Bateria d'avaluació de Kaufman

En una de les últimes entrades us vaig comentar que la psicòloga està passant la prova diagnòstica de Kaufman a un nen, en Quim concretament. Us passo un resum per a que tingueu coneixement de què consisteix aquesta prova:

El K-ABC, la Bateria d’avaluació de Kaufman per a nens/es està destinada al diagnòstic de la intel·ligència i el coneixement infantil en un rang d’edat que oscil·la entre els dos anys y els dotze i mig (educació infantil fins a sisè de primària).

La seva aplicació és individual i el seu temps d’aplicació, que difereix segons l’edat, és de 45 minuts fins a l’hora i mitja en nens de més edat.

La intel·ligència és mesurada en termes de resolució de problemes i estils de processament de la informació. Cal destacar el gran poder discriminador de la bateria especialment amb alumnes amb trastorns d’aprenentatge, problemes auditius o de comunicació oral. Les seves bases teòriques estan fortament fonamentades en la neuropsicologia i la psicologia cognitiva.

La prova consta de quatre escales diferenciades:

- Escala de processament seqüencial i escala de processament simultani, que donen lloc a l’escala de processament mental compost (que conforma la mesura intel·lectual).
- Escala de coneixements (mesura del rendiment o dels fets adquirits).
- Escala no verbal (format reduït de la bateria que es correlaciona amb el processament mental compost i és aplicable a nens amb alteracions severes en la comunicació oral).

La prova es compon per un total de 16 tests (tot i que el màxim aplicable per nen són 13) que enumerem a continuació:

Escala de processament seqüencial: es constitueix per problemes que han de ser resolts partint de seqüències o sèries ordenades, de manera que cada estímul es relaciona temporalment amb l’anterior. Es tracta d’una habilitat lligada a les tasques escolars com la decodificació lectora, la memorització de fets, etc...

- Test de moviment de mans.
- Test de repetició de nombres.
- Test d’ordre de paraula.

Escala de processament simultani: requereix que la informació sigui integrada i sintetitzada simultàniament per a produir la solució adequada. Aquest processament es lliga a funcions d’alt nivell intel·lectual, ja que suposa la capacitat d’integrar la informació procedent de diverses fonts obtenint les idees principals. Aquesta escala suposa el processament dels estímuls d’una sola vegada. L’habilitat de globalitzar facilita les tasques que estan en la base de l’organització perceptiva com ara el reconeixement de formes o números, extreure el significat de dibuixos,...
- Test de la finestra màgica.
- Test de reconeixement de cares.
- Test de tancament Gestàltic.
- Test dels triangles.
- Test de matrius anàlogues.
- Test de memòria espacial.
- Test de sèries de fotografies.

Escala de coneixements: avalua el coneixement de fets i habilitats adquirides com a conseqüència de la estimulació ambiental o la escolaritat. Es pot definir, per una banda, com la integració dels dos tipus de processament mental i la seva aplicació a les situacions quotidianes. Per altra banda, també pot ser considerada com la mesura dels productes ja passats, la seva retenció i transferència a situacions similars. La majoria dels seus test requereix una àmplia aplicació del canal verbal com a comunicació. Cal utilitzar l’estímul visual d’acord amb l’era audiovisual en què es desenvolupa el nen. L’escala proporciona una mesura d’aspectes com el nivell d’informació, el vocabulari expressiu, les relacions del llenguatge i els conceptes aritmètics.

- Test de vocabulari expressiu.
- Test de cares i llocs.
- Test d’aritmètica.
- Test d’endevinalles.
- Test de lectura i decodificació
- Test de comprensió lectora.

Escala no verbal:
Constitueix un format reduït de la bateria i es compon de 3 a 5 tests segons l’edat. Aquesta escala serveix per realitzar una bona estimació del potencial intel·lectual de nens entre 4 i 12 anys i mig d’edat que presentin problemes greus de comunicació. És particularment útil per a l’avaluació psicopedagògica de deficients auditius i subjectes amb trastorns del llenguatge oral o d’estructuració i autistes.

Els tests que es passen en aquesta escala segons l’edat són els següents:

4 anys: test de reconeixement de cares, moviment de mans i triangles.
5 anys: test de moviment de mans, triangles, matrius anàlogues i memòria espacial.
De 6 anys i endavant: moviment de mans, triangles, matrius anàlogues, memòria espacial i sèries de fotografies.

viernes, 29 de octubre de 2010

Bernat (sessió 1 i 2)

Bernat – Sessió 1 (F 1)

Data: 19-10-10
Participants: Bernat, Laura (logopeda) i jo.

Descripció del treball realitzat: En aquesta sessió hem repassat les normes que van treballar en la sessió anterior. Les llegeix lentament, centrant-se en el reconeixement de les grafies i perdent, doncs, en el nivell de comprensió. En acabar, ha fet una sopa de lletres en la qual havia de localitzar 12 noms de colors. Repassem els mesos de l’any i mostra un desconeixement del seu ordre (només dius fins setembre i desordenats).

En aquesta sessió es pretenia treballar en les normes conductuals i el reconeixement de grafies.

Els recursos emprats han estat les dues fitxes (una amb les normes i una altra amb la sopa de lletres).

Observació: És un nen molt inquiet i comunicatiu. No es conté i diu tot el que li passa pel cap. Cal remarcar-li les normes de convivència i respecte (per exemple, ha entrat a classe menjant patates!).


Bernat – Sessió 2 (F 1)

Data: 26-10-10
Participants: Bernat, Laura (logopeda) i jo.

Descripció del treball realitzat: Avui hem fet un exercici de comprensió. Aquest consistia en escoltar atentament una notícia del diari referent a l’equip de futbol del St Feliu (calia buscar un tema que l’engresqués) i, a continuació, tornar-me-la a explicar a mi (que em tapava les orelles quan l’explicava la Laura. Mostra un nivell de comprensió molt baix (no sap explicar-me de què va el vídeo i ho aconsegueix amb l’ajuda de la logopeda). En acabar aquesta activitat, ha fet una fitxa que consistia en ratllar les lletres “a” d’un text. Li costava fixar-s’hi atentament.

L’objectiu principal d’aquesta sessió era treballar la comprensió i l’expressió oral, així com en l’atenció.

Els recursos emprats han estat la notícia i el vídeo de la notícia i la fitxa de la sopa de lletres. Considero que el treball de la notícia ha estat una bona eina ja que era de gran interès per en Bernat i això l’ha fet estar, per poc que sigui, més atent.

Carles (sessió 1 i 2)

Carles – Sessió 1 (F 1)

Data: 19-10-10
Participants: Carles, Laura (logopeda) i jo.

Descripció del treball realitzat: Hem fet exercicis de llengua a través d’un joc de taula. Cadascú tenia una fitxa i cada requadre requereix un moviment diferent. Es nota que ha practicat aquests moviments abans, tot i que en alguns concrets s’hi ha d’esforçar més. En acabar, ha fet un treball de traç en una quadrícula on havia de copiar diverses vegades una mateixa forma per cada línia. Li costa seguir les ratlles i fer-ho bé, ha d’anar molt a poc a poc. Abans de marxar hem fet un dictat a la pissarra dels conjunts pa, pe, pi, po, pu, ma, pa, la.

L’objectiu és treballar la mobilitat i la posició correcta de la llengua, l’atenció i la discriminació de sons.

Els recursos emprats han estat el joc de taula (de gimnàstica de la llengua), el full de traç i la pissarra blanca.

M’ha sorprès gratament el joc que hem dut a terme, ja que és una manera molt divertida d’exercitar la llengua. En Carles, al contrari que els dos nens anteriors –Quim i Eduard-, m’ha acceptat a l’aula des d’un principi: m’ha saludat i no ha semblat sentir-se molest durant la sessió.


Carles – Sessió 2 (F1)

Data: 21-10-10
Participants: Carles, Laura (logopeda) i jo.

Descripció del treball realitzat: Avui hem aprofitat per realitzar uns deures de llengua que duia de l’escola. L’exercici constava en una primera part de traç (copiar una figura al quadre del costat) i una segona part de cal·ligrafia. En acabar, la Laura li ha fet un dictat de lletres en el qual hem copsat la seva dificultat per recordar aquelles que acabava de treballar (havia fet cal·ligrafia de la “g” i ja no sabia com sonava).

L’objectiu principal d’aquesta sessió és practicar el traç i el reconeixement de les grafies.

Els recursos emprats han estat els deures de l’escola (fitxa) i la pissarra blanca. Aquesta última eina li agrada molt però es distreu sovint quan té el retolador a la mà.

Observacions: Ha començat molt bé la sessió, molt engrescat, però de seguida ha baixat el seu rendiment.

jueves, 28 de octubre de 2010

Eduard - Sessió 1 i 2 (Fase 1)

Eduard - Sessió 1 (F 1)

Data: 19-10-10
Participants: Eduard, Ariadna (psicòloga) i jo.

Descripció del treball realitzat: avui, l’Eduard ha dut deures de llengua per fer, es basen en una sèrie d’activitats que giren entorn les consonants i les vocals. Així com en el cas d’en Quim, amb la psicòloga hem acordat que avui em quedaria a la taula de l’ordinador (no a la que treballen ells) per tal que no se senti incòmode. En acabar les tasques de l’escola ha escollit el joc “Qui és qui?” per jugar, tot i que li costa aprendre la norma per a descartar (si el teu dius que té ulleres, llavors baixo els personatges que no en tenen).

Mitjançant les activitats que es realitzen al centre i les que proposa l’escola de deures es pretén reforçar la seva capacitat d’atenció i les seves habilitats lingüístiques que és on mostra més dificultats.

Els recursos emprats en aquesta sessió han estat els deures de l’escola en format de fitxa i el joc de taula “Qui és qui?”.

Observacions: Ell entrava a l’aula primer, de quatre grapes, i l’Ariadna al seu darrere. Quan m’ha vist s’ha quedat molt sorprès. Ens han presentat i ell, mirant-me però sense dir-me res, s’ha dirigit cap a la seva cadira. Durant l’activitat no ha parlat gaire però ha mantingut un bon ritme de treball.


Eduard - Sessió 2 (F 1)

Data: 26-10-10
Participants: Eduard, Ariadna (psicòloga) i jo.

Descripció del treball realitzat: avui em utilitzat la pissarra dinàmica per treballar paraules d’una o dues síl·labes. Es motiva a través dels cigrons: cada pantalla suposa un cigró guanyat pel seu pot. En guanya molts i s’engresca. En acabar, ell i la psicòloga realitzen un dibuix conjunt d’una nena a la pissarra.

Els objectius són treballar la fluïdesa de la lectura.

Els recursos emprats són la pissarra dinàmica, els premis (cigrons) i la pissarra blanca. La pissarra dinàmica és un bon recurs ja que, entre les seves altres possibilitats, permet fer un joc de velocitat que sol agradar molt als infants (van desapareixent lletres o paraules i ell les ha de llegir més ràpid que l’ordinador).

Observacions: avui, en arribar, m’ha saludat i m’ha ensenyat, rialler, la baldufa que portava. Es mostra molt més comunicatiu que l’última sessió. Manté un bon nivell d’atenció durant el treball amb la pissarra. Personalment, m’anima moltíssim que es mostri més comunicatiu amb mi i que hagi perdut la vergonya que semblava tenir en un inici.

miércoles, 27 de octubre de 2010

Quim: sessions 1 i 2

Quim - Sessió 1 (Fase 1)

Per qüestions de disponibilitat només el podré veure durant una sessió setmanal en comptes de les dues que es van proposar inicialment. Totes les sessions (d’ell i dels altres) són de tres quarts d’hora i es realitzen al centre de Sant Feliu de Guíxols.

Data: 19-10-10

Participants: Quim, Ariadna (psicòloga) i jo.

Descripció del treball realitzat: En aquesta sessió, la psicòloga ha continuat passant-li la prova de Kaufman. En ser la primera sessió hem acordat que jo, després de la presentació, hem quedés a l’aula però no asseguda a la mateixa taula que ells, ja que no volem influir en el seu comportament i, per tant, en els resultats que s’obtinguin. La professional segueix un treball basat en el psicoanàlisis. Arribat el moment en que l’infant no pot concentrar més l’atenció en l’activitat, aquest pot fer jocs i serà ell mateix qui escollirà els que vol utilitzar (partir dels desitjos del nen per a treballar).

L’objectiu d’aquesta sessió és, doncs, avançar en la realització de la prova de Kaufman per tal de realitzar i completar el seu diagnòstic.

Recursos: prova de Kaufman i jocs. La mateixa psicòloga comenta que haurà de valorar la fiabilitat dels resultats ja que costa poder realitzar-la degut a la dificultat del nen per mantenir l’atenció gaire estona.

Observacions: Personalment estic contenta, ja que malgrat que en Quim no m’ha dit res quan ens han presentat, tampoc he interferit (apreciablement) en la seva conducta. Aquest era un aspecte que em preocupava molt en tots els casos. Com a anècdota, m’ha sobtat que en Quim, que venia tot content cap a l’aula, ha marxat a l’altra punta d’aquesta quan l’Ariadna li ha dit que jo també estaria allà.


QUIM – Sessió 2 (Fase 1)

Data: 26-10-10

Participants: Quim, Ariadna (psicòloga) i jo.

Descripció del treball realitzat: En aquesta sessió, la psicòloga ha continuat passant la prova de Kaufman. Ell estava força neguitós (li ha costat molt centrar-se en la prova), de manera que s’ha pogut realitzar de manera intermitent, amb moltes parades. En acabar la part de la prova que tocava avui, s’ha posat a jugar amb el tangram. L’Ariadna li ha preguntat si jo, que fins aleshores em mantenia al marge com l’altre dia, podia jugar i ell ha dit que sí. Acceptant-me al joc m’ha demostrat que la seva confiança envers la meva presència avança favorablement. A banda de les poques paraules que hem intercanviat, voldria destacar que el contacte visual ha estat molt més nombrós, fins i tot m’ha somrigut. Tot un avenç des de l’última sessió!

Els objectius i els recursos són exactament els mateixos que en la sessió anterior, tan sols difereix el joc emprat (aquesta sessió un joc de taula).

Amb tot, estic molt satisfeta d’aquesta sessió, principalment per la millora de la relació am el nen.

martes, 26 de octubre de 2010

El títol del meu projecte és : “La intervenció psicopedagògica: fases i avaluació”

El camp d’intervenció que he escollit és l’assessorament psicopedagògic a infants i famílies. D’acord amb el temps disponible per a dur a terme aquest projecte, per una banda es realitzarà el seguiment de dos casos en profunditat i, de l’altra, es seguiran en menor freqüència altres casos per a poder copsar vivencialment problemes i maneres de fer diferents dels professionals que hi ha al centre. L’objectiu és poder relacionar els conflictes que trobem al centre amb els fonaments teòrics que s’han desenvolupat anteriorment amb els estudis, de manera que els coneixements adquirits prenguin forma a nivell pràctic. En aquests seguiments, comptaré amb el suport d’una psicòloga i d’una logopeda les quals, al seu torn, participaran plenament en el present projecte mitjançant el tractament dels casos i l’intercanvi d’opinions.

Aquest projecte, tal i com el seu títol indica, pretén fer incís en cadascuna de les fases que composen una intervenció psicopedagògica, des del moment en què es dóna a conèixer el cas i ens arriba a les postres mans, fins que arribem a una conclusió pràctica. Però paral·lelament a aquest anàlisis, vull incidir en l’autoavaluació dels professionals: com reflexionen sobre la tasca que estan duen a terme? A partir de quins indicadors decideixen modificar el seu pla de treball?

Amb tot, durant el seguiment dels casos assignats treballaré per una banda, en el coneixement i la recerca d’informació respecte els problemes dels infants i, de l’altra, en l’anàlisi del procés seguit durant l’assessorament per part del professional.

El pla de treball es divideix en tres fases ben diferenciades:

- Coneixement del cas.
- Seguiment i aprofundiment.
- Intervenció.


Endavant!